Aquí, les entitats gironines…
Qüestionar l’existència de les barraques no significa tancar 23 bars de girona. Qüestionar les barraques vol dir tancar les portes a la gent que treballa per aquesta ciutat, és tancar una manera de fer, d’uns valors que representa cada entitat durant tot l’any, valors esportius, valors culturals, valors socials, valors educatius o d’integració. És ofegar el teixit associatiu d’una ciutat. És donar la raó als que creuen que l’important és l’èxit i no lesforç. L’esforç d’aquells que decideixen hipotecar-se per les festes de la seva ciutat i decideixen seguir treballant.
Perquè llegint les decisions de l’equip de govern de Girona tenim clar que l’Ajuntament vol acabar amb la filosofia que ha fet gran aquesta festa, unes entitats socials participades per milers de persones sense ànim de lucre que treballen perquè les barraques siguin possibles, cometent errors, és clar som humans, però aquesta humanitat que ens fa imperfectes és la que reclamem. Volem ser humans imperfectes capaços d’emocionar-nos amb la música, amb un retrobament d’uns amics que amb l’excusa de les barraques fan un cop l’any, amb la solidaritat entre barraques, amb treballar tots junts per fer una mica de calaix i no haver de dependre únicament de les subvencions, no ens agrada demanar preferim anar a dormir tard i passar fred, aguantar crítiques i estar a l’ull de l’huracà dels mitjans, dels polítics i de les seves decisions.
Sí, tenim un problema amb l’alcohol i la joventut, però, aquest problema és imputable a tota la societat, a pares, educadors i a polítics. Tot i això, des de la Comissió no volem evitar responsabilitats i per aixó des de cada barraca es fa un gran esforç per erradicar la venda d’alcohol a menors.
A les barraques hi treballa gent, votants de tots els colors polítics, gent del Barça, de l’Espanyol, del Madrid o del equip de la seva ciutat i l’Ajuntament s’equivoca en veure’ns com un enemic, nosaltres no creem bàndols ni volem ser un grup de pressió fora del context que ens ocupa, treballem tots junts pel benefici de tots ja que el nostre èxit repercuteix durant l’any en els diferents camps d’actuació de les nostres entitats. L’únic que demanem és que no ens posin pals a les rodes a l’hora de treballar.
Durant la resta de l’any, quan els focus no ens il·luminen, seguim amb la nostra tasca, organitzant esdeveniments esportius, culturals, actuacions musicals, castellers, gegants o fent més amable la vida dels nostres barris. En definitiva, responsabilitzant-nos i no defugint dels problemes de cada dia. No volem que se’ns aplaudeixi, no busquem reconeixement, només volem que ens deixin treballar.
Pensem, i així ho demostrem tot l’any, que la solidaritat és un aliment indispensable en la nostra societat. Aquest any hem volgut aportar el nostre granet de sorra, només hem fet de vehiculadors d’una necessitat, nosaltres hem posat la infrestructura i la logística perquè una bona idea arribés a bon port, però com que pensem que la solidaritat ha de ser anònima i no creiem que hagi de servir com a eina per penjar-se medalles, és de justícia quedar-nos en un segon pla i donar tot el mèrit als qui de manera anònima, got a got, han fet seva la idea de fer un raconet per als més desafavorits: parlem dels ciutadans i visitans de Girona que, quan les coses es fan bé i de manera transparent, s’hi sumen amb el cor. També volem agraïr al Banc d’Aliments la feina que estan fent i la que els ve a sobre. I també a la gent de Càritas que cada any ens ajuden amb la neteja dels gots.
Aquest any hem hagut de treballar a última hora, sense la previsió d’altres anys, endarrerint així feines que altres anys els mesos d’estiu ja teníem enllestides: concurs de gots, demanda de pressupostos com la seguretat privada, lavabos, mòduls de barraques, neteja de gots, obrir concurs de proveïdors, sorteig de barraques, gestió de reunions informatives… Tot un equip de braços plegats esperant els resultats d’una enquesta que donarien legitimitat a uns i fustració als altres. Nosaltres creiem que perquè les iniciatives tinguin èxit és necessari el suport de la gent. El poble de Girona ha de participar en la creació de les seves festes, però creiem que el camí triat no ha sigut efectiu. Per això, reivindiquem la creació d’una taula o comissió de festes on ens trobem tots els que volguem treballar per fer grans les nostres festes i donar veu en fòrums específics a la màxima expressió de la ciutadania. Però ens hem trobat amb una enquesta feta per l’Ajuntament a última hora, amb preguntes esbiaxades on es buscaven respostes ambigües per justificar decisions ja pensades amb anterioritat i només participada per 868 persones: en una població que ronda els 100.000 habitants no es pot agafar com a representativa. Sí a la participació però així no! Recordem que l’enquesta es va prorrogar en el temps, del 24 d’abril al 31 de maig, per què? No agradaven les respostes a l’Ajuntament?. Però aquesta “Bíblia” que segueixen amb els ulls embenats al nostre consistori ens ha portat molts d’inconvenients en el nostre dia a dia. En coses tant absurdes com fer tancar les barraques a les 10 de la nit el dia de Sant Narcis, trobant-nos amb imatges de famílies engullint l’entrepà amb pressa per què quedaven 10 minuts per tancar la barraca. Haver de demanar al mig de fires canvis d’horaris a l’Ajuntament.
És absurd també vetar la participació a les barraques d’entitats sense àmbit estrictament gironí, així ens trobem que companys que han treballat molt per les barraques els últims anys estiguin fora del joc, sobretot sindicats i grups polítics que fan d’altaveu dels qui no tenen oportunitat de fer-ho.
I per aclamació popular, entrem amb el tema del segon cap de setmana. Un segon cap de setmana que el mes de juliol no existia deixant així les barraques a mans de la climatologia i d’una precària situació econòmica. L’Ajuntament ens busca un company de ball i beneeix la idea d’obrir el segon cap de setmana si aquesta està recolzada pel sector comercial de la ciutat, cosa que per nosaltres al començament no planteja cap problema, tot i que aquesta proposta ja s’havia fet des de les entitats de Girona i no s’ens havia fet ni cas. Els problemes arriben quan veiem que nosaltres ballem tangos i ells ens volen fer ballar country. Ens trobem que mentre que la relació entre l’Ajuntament i el col·lectiu dels comerciants ràpidament anomenada Girona Avança és fluïda, la Comissió de la Copa és apartada de les decisions: per exemple, ni se’ns avisa d’una roda de prensa on es presenta Girona Avança com a salvador dels interessos de la ciutat. Després de molt reclamar se’ns presenta el 14 de setembre un dossier ja tancat sense poder aportar iniciatives, tal com al començament s’havia parlat. Aquest dossier presenta una nit de Dj’s i una segona on es programa un concert gratuït. Tot i que aplaudim la iniciativa de col·laborar amb el Banc d’Aliments i la bona intenció dels comerciants, restauradors i hotalers d’aquesta ciutat, en canvi denunciem l’afany de protagonisme i de sortir a la foto de la gent que organitza el concert, així com les felicitacions de l’ajuntament a una iniciativa que passa de ser solidària a gratuïta.
Després de la decisió votada en asamblea de les entitats de fer tota una setmana dedicada al Banc d’Aliments es trenquen les negociacions, si és que en algun moment la nostra paraula havia sigut escoltada, comencen les declaracions als mitjans apoderant-se de la mal entesa solidaritat amb mentides i calumnies com, per exemple, titllar la Comissió de la Copa d’espai polititzat (sobretot aquest any que els grups polítics i sindicats han sigut expulsats) o un spiker que va haver de rectificar durant el concert “solidari” que des de l’escenari va proclamar que el got aquella nit pasava a costar un euro i mig, cosa que demostra el poc coneixement o poc interès de Girona Avança per conèixer el funcionament de les barraques.
De cara a l’any vinent, creiem que l’Ajuntament ha d’integrar les entitats de la ciutat a l’hora de dissenyar les festes. Proposem crear ponts de diàleg entre l’Ajuntament i les entitats que volen participar en l’organització, entenent que són aquestes les que realment representen la societat. Cal buscar solucions consensuades per a l’espai de la Copa i així renovar el que es consideri necessari per aconseguir que la feina de les entitats de les barraques es vegi recompensada.
Finalment, ens agradaria concloure aquest balanç felicitant tots els que han participat de les Fires d’enguany. Al públic i als organitzadors que sense buscar portades ni reconeixement han fet grans les petites idees com per exemple la Baixada d’Andròmines pel riu Onyar, les Fires Populars amb actes com el Bicicrucis, el Corremosques… les trobades castelleres, les rues, desfilades de gegants, correfoc… i, sobretot, a totes les entitats de Girona, tinguin o no barraca, per dedicar el seu temps i esforç perquè tots podem gaudir d’unes festes plenes d’activitats.
Dimecres 7 de novembre de 2012
Comissió de La Copa
(òrgan que representa les entitats que participen a les barraques de La Copa)
You must be logged in to post a comment.